Defensa del llenguatge (Pedro Salinas)

DEFENSA DEL LLENGUATGE

Aquest assaig extret del llibre El defensor de Pedro Salinas reflexiona sobre la importància del llenguatge. Abans però, l’autor aclareix el perquè d’aquesta reflexió.

Salinas escull aquest tema per tres raons. La primera raó és per la sensació que li va produir escoltar la seva llengua materna després de viure durant molts anys a l’estranger. La segona raó ve donada per la creixent preocupació de la pròpia llengua per part de l’home. I la tercera i última raó per una experiència personal, l’autor és professor de literatura i pretén transmetre als alumnes allò que ell sent per la literatura i per la llengua materna.

Les paraules segons l’autor tenen una gran força d’expansió. A més, tenen com una doble potència; una letal i una altra vivificant, és a dir, conté dues realitats totalment contràries. És per això que als homes se’ls hi ofereix o bé arriba a la “llum”, a la veritat o bé a la “foscor”, quan no es comprèn la paraula i per tant l’home tendeix a ser enganyat. Amb aquest argument, l’autor reforça la raó de la creixent preocupació de la llengua i és que l’home no vol deixar-se enganyar.

El llenguatge Salinas el percep no tan sols pel seu valor social, sinó també perquè és un acte de reconeixement. A través del llenguatge l’home  capta la realitat, una forma precisa del món  però al mateix temps, es diferencia a ell mateix del món “capacidad de distinguir, de diferenciar unas cosas de otras, de diferenciarse él del mundo”.

Tot i que tothom és capaç d’utilitzar el llenguatge, Salinas considera que no hi haurà home complet sense un grau avançat de possessió de la llengua. L’home es coneix a si mateix expressant tot allò que porta a dins i això només és possible a través del llenguatge. Si falten paraules per expressar-nos, ens convertirem en invàlids de la parla “ sentirá mejor lo que siente y pensará mejor lo que piensa aquel que más profundamente conozca sus fuerzas y sus infinitas aptitudes para expresarse".

Pel que fa la funció social del llenguatge, l’autor considera que la llengua és el llaç que uneix als seus membres. L’home ha estat creador del llenguatge. Si un individu rebutja la constitució lingüística normal, s’està automàticament aïllant de la societat, ja que el llenguatge és usat per tothom.

A propòsit d’això, l’autor fa un incís per referir-se a la decadència del llenguatge i conseqüentment de la conversació en el segle XX. Salinas manifesta una gran preocupació per la fatídica influència que el progrés i la tècnica estan tenint sobre el llenguatge. Com bé exposa, durant el temps lliure han nascut grans obres de la humanitat. Però vivim en un món de pressa, sense temps lliure per fer res. El llenguatge es veu afectat, ja que la seva llibertat es veu tallada per falta de paciència per la maduresa. Vivim doncs, en un món de pressa i de comoditat, ja que no només no tenim temps per fer res, sinó que s’ha imposat en les nostres vides allò visual que informa en molts casos amb un poder que molts prefereixen al de la paraula. Aquest fet com bé diu l’autor, és com una invitació a deixar de llegir, la qual cosa és molt trist que després d’aconseguir que tothom s’alfabetitzés, tot quedi en visual.

Un altre fet que preocupa l’autor és la disminució de les formes de vida social. Antigament a França la llengua es perfeccionava en conversacions ara però  ja no es conversa, tan sols creuem algunes paraules. Però, no només el llenguatge oral s’està perdent sinó que una altra forma de comunicació que Salinas afirma que es veu afectada són les cartes. Amb la comoditat de les noves tecnologies s’ofereixen alternatives més ràpides  que no requereixen molt d’esforç per crear llenguatge.

Salinas considera que es necessita una política del llenguatge perquè això no vagi a més. La llengua s’ha  de governar i això suposa l’educació de l’home en la llengua, ha de fer viure la seva llengua de manera conscient, descobrint el significat vital. La societat ha de reflexionar, ja que si això segueix així, acabarem sense parlar, sense expressar les nostres idees o pensaments i no ens direm res entre nosaltres. Es tracta doncs, de modelar consciències humanes capaces de donar el màxim rendiment de la seva potència espiritual de tal manera que puguin expressar-se correctament.

En resum, Salinas defensa la utilitat del llenguatge, tant per la seva funció social com per la seva funció individual. Alhora, l’autor percep la utilitat del llenguatge en qüestions més concretes i relaciona la llengua en aspectes com la comunitat, el temps, els poetes, la parla oral i escrita, el teatre...A més, també defensa que tothom ha de prendre consciència de la importància del llenguatge i s’ha d’intentar cuidar-lo, som amos del nostre idioma i per tant, no hem de deixar mai de perfeccionar-lo, ja que la llengua ha estat transmesa generació a generació i el nostre deure és el de transmetre aquesta herència de manera enriquida i que no hi hagi vergonya de transmetre als fills un llenguatge empobrit, afectat o arruïnat.